El control de la sexualitat femenina (s. XIV-XVII)
Capítol 1239. Entre la baixa edat mitjana i l'inici de l'edat moderna, arreu d'Europa van començar a proliferar els bordells, establiments apartats als afores de les ciutats on les dones eren confinades. Tant aquests prostíbuls, tolerats i gestionats per les institucions, com les cases de penedides, destinades a la penitència de les dones que havien pecat, van ser un preludi de les primeres presons femenines. Eren diferents vies de control polític i religiós de la sexualitat femenina que es van anar desenvolupant, també als Països Catalans, entre els segles XIV i XVII. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Coral Cuadrada, professora titular del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili. Cuadrada també és investigadora sènior al Barcelona Supercomputing Center, a més de coautora, amb Enric Olartecoechea, del llibre "El Estado contra Eva: Los orígenes puteros del Estado moderno", d'Icaria Editorial.
--------
54:15
--------
54:15
La guerra del Pacífic
Capítol 1238. A finals del segle XIX, entre el febrer del 1879 i l'abril del 1884, tres països sud-americans es van veure embolicats en una guerra a tres bandes. Bolívia i el Perú es van enfrontar amb Xile per una qüestió fronterera que s'arrossegava des de l'època colonial. El detonant va ser el control d'una zona especialment rica en recursos que s'estaven exportant al continent europeu: el salnitre i el guano. Aquest conflicte, que va durar uns cinc anys i va tenir conseqüències de llarg abast, es coneix com la guerra del Pacífic. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pol Colàs, professor d'Història d'Amèrica a la Universitat de Barcelona.
--------
54:32
--------
54:32
Walt Disney i la producció de "Blancaneu"
Capítol 1237. L'estrena de "Blancaneu", el desembre del 1937, va suposar una fita per al cinema. El primer llargmetratge de la companyia encapçalada per Walt Disney, productor meticulós i perfeccionista, era també el primer llarg en color de la història de l'animació. Disney havia despuntat en aquesta indústria des de mitjans dels anys vint, però aquella pel·lícula va marcar un punt culminant en la seva trajectòria. De fet, la producció de "Blancaneu" va coincidir amb un moment econòmicament delicat per a la companyia. Va ser tot un repte artístic, comercial i financer que va trigar més de quatre anys a veure la llum i que de ben poc no va suposar la ruïna. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Duran, doctor en Cinema i Audiovisuals i professor de Cinema de la Universitat de Barcelona.
--------
54:32
--------
54:32
Les relacions de Grenlàndia amb Dinamarca
Capítol 1236. L'any 1721, un sacerdot noruec-danès anomenat Hans Egede va arribar a Grenlàndia en una expedició finançada pel regne de Dinamarca. La intenció era restablir el domini colonial sobre l'illa. Es va iniciar un període de més de 250 anys en què la seva gent, els inuits, van veure alterada la cultura i la forma de vida tradicional pels valors del cristianisme luterà. Amb els anys, la necessitat de prendre decisions de manera autònoma va portar Grenlàndia a un procés de descolonització, majoritàriament pacífic, i a un desig creixent d'independència. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Judit Ros, politòloga especialitzada en relacions internacionals i diplomàcia.
--------
55:16
--------
55:16
El repartiment de Mallorca
Capítol 1235. Un cop culminada la conquesta de la medina de Mallorca, el 31 de desembre del 1229, els invasors cristians havien de gestionar la victòria. Per molt que inicialment la campanya s'hagués vist com una expedició privada del rei Jaume I, de la noblesa i de les comunitats urbanes de Catalunya, havia acabat quallant la idea d'una croada contra els musulmans oberta a tota la cristiandat. És per això que en el repartiment dels béns mobles i immobles de l'illa hi van participar persones de posicions socials i econòmiques molt diverses, des del magnat més poderós fins a l'últim escuder. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Plàcid Pérez, llicenciat en Història per la Universitat de les Illes Balears i doctor en Història per la UAB. Pérez és arxiver, genealogista i autor del llibre "Conquesta i repartiment de Mallorca: Els inicis de la colonització (1230-1256)".
Enric Calpena sempre et fa estar "En guàrdia!". Trovadors medievals, les figures del crac del 29, passant per Cleòpatra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgació històrica dels episodis claus de la història. Un programa guardonat amb el Premi Ràdio Associació i el Premi Òmnium Cultural. Diumenge, de 15 h a 16 h.
Brasil