En guàrdia!

Capítol 1308. Durant l'edat moderna, Catalunya va ser un escenari de guerra gairebé permanent, situada entre dues de les principals potències europees, la monarquia hispànica i el regne de França. La guerra entre Espanya i França va ser constant, especialment en la segona meitat del segle XVII, quan l'hegemonia europea estava en joc. El sobirà francès, Lluís XIV, va intentar ocupar el territori català durant bona part del seu regnat, no tant per conquerir-lo i incorporar-lo a França, com per necessitats logístiques de les tropes i per poder negociar amb els enemics. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joaquim Albareda, catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra. És l'autor d'un capítol en l'obra col·lectiva "Guerra en Cataluña. 1597-1700".

Capítol 1307. El pare Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat, va mantenir una bona relació d'amistat amb el polític i mecenes Francesc Cambó al llarg de dues dècades, esperonada per l'interès que tots dos tenien en l'estudi de la Bíblia i en la traducció al català. Sovint des de la distància, perquè Ubach va viure molt de temps a Palestina, van compartir projectes i confidències en les nombroses cartes que es van creuar. A tots dos els unia també l'entusiasme per conèixer sobre el terreny els escenaris bíblics de Terra Santa, on Cambó va viatjar en dues ocasions. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el catedràtic d'Història Antiga de la UAB Jordi Vidal Palomino, director de la revista Historiae i autor del llibre "Lletres bíbliques. La correspondència entre Francesc Cambó i Bonaventura Ubach, 1925-1947", editat per la UB.

Capítol 1306. L'arribada de vaixells espanyols a terres asiàtiques, l'objectiu original de Cristòfol Colom, no es va produir fins que la flota de Magallanes i Elcano va arribar a les Filipines l'any 1521. Les Filipines van servir com a base per l'anhelat comerç amb Xina, que el 1567 va tornar a permetre comerciar amb estrangers, després d'un temps de prohibició per part de la dinastia Ming. Al barri segregat de Parian, a Manila, xinesos i espanyols intercanviaven seda, porcellana, plata i mercaderies diverses amb un desfici comercial que poques vegades s'ha vist al món. El galió de Manila ha quedat a l'imaginari popular com a símbol de la riquesa que feia el viatge des de les Filipines fins al Virregnat de la Nova Espanya establert pels castellans a Centre-Amèrica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Manel Ollé, professor d'Història i Cultura de la Xina moderna i contemporània a la UPF, autor del llibre "Islas de plata, imperios de seda".

Capítol 1305. A la fi de la Primera Guerra Mundial, en l'art es va iniciar un període en què les tradicions culturals existents es van qüestionar i demolir. El cinema, un art encara jove, que tot just estava definint el llenguatge i les possibilitats, va participar de manera destacada en els diversos moviments avantguardistes de l'època, en tots els "-ismes" que es desenvolupaven a Europa. Durant el període d'entreguerres, van ser molts els experiments cinematogràfics que pretenien desafiar el públic i els límits del que es considerava convencional. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el doctor en Cinema i Audiovisuals Jaume Duran, professor de Cinema de la Universitat de Barcelona.

Capítol 1304. Els Jocs Olímpics de Mèxic de 1968, els primers celebrats a l'Amèrica Llatina, van desenvolupar-se en un context internacional convuls, marcat per la Primavera de Praga, la guerra del Vietnam, el Maig francès i la lluita contra la segregació racial als Estats Units. La reivindicació dels drets civils va deixar una imatge que va donar la volta al món: la de dos atletes afroamericans al podi de la prova dels 200 metres fent la salutació del moviment radical Black Power. Aquesta acció no va ser un gest aïllat i espontani, sinó que va ser el resultat d'un procés polític, col·lectiu i organitzat, que s'havia arribat a plantejar el boicot als Jocs. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Dani Martín Garín, periodista esportiu i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna.