350 episódios
- Capítol 1316. Si hi ha una cançó catalana que hagi perdurat al llarg dels segles amb una càrrega simbòlica i emocional com cap altra, aquesta deu ser "El cant dels ocells". Encara que popularment s'identifica amb Pau Casals, els seus orígens són molt anteriors. Al llarg dels darrers tres segles, aquesta melodia ha tingut diversos usos i significats, d'acord amb l'evolució de la situació de Catalunya i del món sencer. "El cant dels ocells" ha servit per expressar el dol, el dolor de l'exili, l'alegria del Nadal, el desig de pau i fins i tot altres reivindicacions polítiques. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Ayats, etnomusicòleg i violinista, professor de la UAB. Ayats també és coautor, amb Anna Costal i Joaquim Rabaseda, del llibre "El cant dels ocells. Una cançó per a la pau", editat per L'Avenç.
- Capítol 1315. La intel·ligència artificial ha arribat a ser una realitat al segle XXI, però el camí que l'ha fet possible arrenca de molt més enrere. Al llarg de la història, ja des de l'antiguitat, diversos autors s'havien preguntat si les màquines podrien pensar i donar respostes raonades, o més aviat que fossin programades per interactuar amb els humans en aquest sentit. Més enllà dels magnats tecnològics que l'han acabat explotant, en els orígens de la intel·ligència artificial, l'humanisme i la ciència es donaven la mà. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic, director de l'empresa de comunicació digital Mortensen i professor de Comunicació Audiovisual de la UPF, especialitzat en intel·ligència artificial.
- Capítol 1314. A inicis del segle XX, la burgesia catalana que s'havia anat enriquint amb l'impuls de la Revolució Industrial, buscava espais exclusius de lleure per trobar-se i establir relacions socials. Una de les activitats que havia guanyat popularitat era la dels jocs d'atzar, que oferia beneficis ràpids, no només als jugadors que tinguessin prou sort, sinó també a les sales recreatives i a les institucions que feien els ulls grossos davant de la prohibició teòrica del joc. En aquest context, l'any 1911, va néixer el Gran Casino de la Rabassada, en un espai que ja era hotel-restaurant i que disposava d'un parc d'atraccions; era un complex d'oci burgès al mig de la serra de Collserola, al costat de la ciutat de Barcelona. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Pere Fàbregas i Margarit, llicenciat en Història Medieval per la UB. És autor, juntament amb Carlota Giménez i Compte, del llibre "El Gran Casino de la Rabassada. Història d'un somni burgès".
- Capítol 1313. A la Barcelona baixmedieval, la puixança naval, mercantil i financera havia convertit la franja litoral, tant la platja com el mar, en una frontera molt important, la primera línia defensiva en cas que esclatés un conflicte. La connexió amb les principals xarxes de navegació convertia la costa barcelonina en un punt especialment exposat i vulnerable, que calia controlar i salvaguardar. Amb aquest objectiu es va formar una milícia municipal de ballesters a sou. El nom amb què van ser coneguts aquests ballesters tenia a veure amb els taulers defensius que feien servir per protegir-se quan hi havia un combat naval: era la milícia dels mantellets. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pere Badia Arroyo, doctor en Cultures Medievals per la UB per la tesi "Els coltells de Vic. Auge i declivi d'un centre manufacturer de renom a l'Occident baixmedieval". Ha participat en congressos d'història i publicacions acadèmiques.
- Capítol 1312. Al llarg de la història, en l'estudi de la delinqüència han confluït factors socials, culturals, ambientals... i fins i tot biològics. L'antropologia criminal, sorgida al segle XIX, sostenia que els individus presentaven signes morfològics de criminalitat. Segons els principis que busquen mesurar la realitat en termes científics, el criminal podria ser detectat des del naixement pels trets físics. La idea era que el delinqüent naixia, no es feia. El primer a experimentar amb aquests conceptes va ser el metge italià Cesare Lombroso, que en certa manera va crear una nova disciplina: la criminologia positivista. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Marc Balcells, doctor en Justícia Penal per la Universitat de la Ciutat de Nova York i professor dels estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Balcells també és autor d'"Arqueomàfia: els lladres de tombes", editat per La Campana.
Mais podcasts de Ciência política
Podcasts em tendência em Ciência política
Sobre En guàrdia!
Enric Calpena sempre et fa estar "En guàrdia!" Des dels trobadors medievals fins a les figures del Crac del 29, passant per Cleòpatra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgació dels episodis claus de la història. Un programa guardonat amb el Premi Ràdio Associació i el Premi Òmnium Cultural. El dissabte i el diumenge de 15 h a 16 h.
Site de podcastOuça En guàrdia!, El Orden Mundial e muitos outros podcasts de todo o mundo com o aplicativo o radio.net

Obtenha o aplicativo gratuito radio.net
- Guardar rádios e podcasts favoritos
- Transmissão via Wi-Fi ou Bluetooth
- Carplay & Android Audo compatìvel
- E ainda mais funções
En guàrdia!: Podcast do grupo

























