Capítol 1231. Els anys següents al cop d'estat militar a l'Uruguai del 1973, milers de persones es van veure obligades a abandonar el país per fugir de la repressió. La capital catalana es convertiria en un dels principals punts d'arribada, on compartien destí amb altres comunitats exiliades, com la xilena i l'argentina. Barcelona, que sortia de la llarga dictadura franquista i vivia els primers anys de la Transició, seria un dels indrets més habituals de residència d'aquells uruguaians que buscaven refugi. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb David Martínez Llamas, doctor en Història d'Amèrica per la Universitat de Barcelona que actualment és investigador independent i treballa al CEDI, Centre de Digitalització de la UB. Martínez Llamas és autor del llibre "La Casa del Uruguay en Barcelona. Biografía de un exilio", publicat el 2024.
--------
54:34
--------
54:34
L'acció exterior de la Generalitat en guerra
Capítol 1230. Amb l'esclat de la Guerra Civil, des del mateix juliol del 1936, la Generalitat va desplegar diverses iniciatives diplomàtiques i humanitàries en el front internacional. L'establiment de dos bàndols clars i el clima de revolució social va fer més necessària que mai l'acció exterior. En els primers mesos del conflicte, quan l'estat espanyol no tenia presència efectiva a Catalunya, els consolats europeus van veure en la Generalitat el seu interlocutor principal. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Manuel Manonelles, politòleg especialitzat en Relacions Internacionals i comissari de l'exposició "Acció exterior en temps de guerra. La presència internacional de la Generalitat de Catalunya (1936-1939)", a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
--------
54:21
--------
54:21
La indumentària de la monarquia hispànica al s. XVI
Capítol 1229. Al llarg de la història, la moda ha vingut dictada pel poder, segons la indumentària que han imposat les diferents potències de cada època. Els tipus de vestits de les classes privilegiades, per tant, han esdevingut una eina política i geoestratègica. En el cas de la monarquia hispànica, des dels temps dels Reis Catòlics, al llarg de tot el segle XVI i fins a mitjans del segle XVII, la seva indumentària es va imposar com el referent a seguir en totes les corts europees. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Sílvia Rosés Castellsaguer, historiadora de la moda, professora doctora acreditada del BAU, Centre Universitari d'Arts i Disseny.
--------
54:46
--------
54:46
La clausura de l'Orfeó Català i el Barça
La dictadura de Primo de Rivera va tenir una vida relativament curta, però va ser una de les èpoques més dures i de més repressió contra els símbols de Catalunya. Dues institucions representatives de la societat i la cultura catalanes, l'Orfeó Català i el Futbol Club Barcelona van viure trajectòries paral·leles i van arribar a estar clausurades a la vegada. El motiu va ser una xiulada a l'himne espanyol abans d'un partit que el Barça havia organitzat en homenatge a l'Orfeó al camp de les Corts el 14 de juny de 1925. La repressió del règim militar va obligar aquestes dues entitats a suspendre totes les activitats previstes. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joaquim Montclús i Esteban, historiador, escriptor, periodista i activista cultural que també exerceix de professor d'història a l'ensenyament secundari. A més, és autor del llibre "La clausura de l'Orfeó Català i el F.C. Barcelona (1925)", de Dalmau Editor.
--------
54:43
--------
54:43
Els orígens de la Universitat de Barcelona
Capítol 1227. El 3 de setembre de 1450, des de la cort de Nàpols, el rei Alfons el Magnànim va concedir un privilegi al Consell de Cent per crear la Universitat de l'Estudi General de Barcelona. Després de passar per diferents ubicacions provisionals, aquesta institució va acabar sent una realitat consolidada durant la dècada de 1530, en fusionar diversos estudis superiors. Les obres de l'edifici que l'havia d'acollir, a la rambla dels Estudis, en un entorn encara sense urbanitzar, van estar enllestides el 1539. Eren les primeres passes d'una de les institucions educatives més importants i longeves del país, la Universitat de Barcelona. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Agustí Alcoberro, doctor en Història Moderna i vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni de la Universitat de Barcelona.
Enric Calpena sempre et fa estar "En guàrdia!". Trovadors medievals, les figures del crac del 29, passant per Cleòpatra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgació històrica dels episodis claus de la història. Un programa guardonat amb el Premi Ràdio Associació i el Premi Òmnium Cultural. Diumenge, de 15 h a 16 h.
Brasil