Capítol 1241. Al voltant dels samurais japonesos s'han generat molts mites, construccions artificials i modernes amb poc fonament històric més enllà de la ficció. Un dels més arrelats és l'existència del "bushido", literalment "el camí del guerrer", un codi d'honor molt estricte, presumptament mil·lenari, que hauria regit la conducta dels samurais. En realitat, el terme "bushido" no es va encunyar fins a finals del segle XIX, basant-se en els relats que havien idealitzat l'heroisme d'aquests combatents i que s'havien difós al llarg dels dos segles anteriors, quan els samurais ja no lluitaven. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jonathan López-Vera, doctor en Història Japonesa i divulgador, expert en la cultura japonesa. Autor del llibre "Història dels samurais".
--------
55:14
--------
55:14
Josep Maria Llompart
Capítol 1240. Poeta, crític, historiador de la literatura, traductor, prologuista, professor universitari, activista... Explicar la vida i l'obra de Josep Maria Llompart amb una sola d'aquestes activitats no seria suficient. L'intel·lectual mallorquí més important de la segona meitat del segle XX va destacar en camps força diversos, tots units per la defensa apassionada de la llengua catalana i el compromís cívic amb la causa de la democràcia. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pilar Arnau Segarra, doctora en Filologia i Filosofia amb menció internacional per la Universitat de les Illes Balears i autora de la biografia "Mentre em resti un bri d'alè. Josep Maria Llompart de la Peña: un home polifacètic al servei del país".
--------
54:47
--------
54:47
El control de la sexualitat femenina (s. XIV-XVII)
Capítol 1239. Entre la baixa edat mitjana i l'inici de l'edat moderna, arreu d'Europa van començar a proliferar els bordells, establiments apartats als afores de les ciutats on les dones eren confinades. Tant aquests prostíbuls, tolerats i gestionats per les institucions, com les cases de penedides, destinades a la penitència de les dones que havien pecat, van ser un preludi de les primeres presons femenines. Eren diferents vies de control polític i religiós de la sexualitat femenina que es van anar desenvolupant, també als Països Catalans, entre els segles XIV i XVII. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Coral Cuadrada, professora titular del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili. Cuadrada també és investigadora sènior al Barcelona Supercomputing Center, a més de coautora, amb Enric Olartecoechea, del llibre "El Estado contra Eva: Los orígenes puteros del Estado moderno", d'Icaria Editorial.
--------
54:15
--------
54:15
La guerra del Pacífic
Capítol 1238. A finals del segle XIX, entre el febrer del 1879 i l'abril del 1884, tres països sud-americans es van veure embolicats en una guerra a tres bandes. Bolívia i el Perú es van enfrontar amb Xile per una qüestió fronterera que s'arrossegava des de l'època colonial. El detonant va ser el control d'una zona especialment rica en recursos que s'estaven exportant al continent europeu: el salnitre i el guano. Aquest conflicte, que va durar uns cinc anys i va tenir conseqüències de llarg abast, es coneix com la guerra del Pacífic. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pol Colàs, professor d'Història d'Amèrica a la Universitat de Barcelona.
--------
54:32
--------
54:32
Walt Disney i la producció de "Blancaneu"
Capítol 1237. L'estrena de "Blancaneu", el desembre del 1937, va suposar una fita per al cinema. El primer llargmetratge de la companyia encapçalada per Walt Disney, productor meticulós i perfeccionista, era també el primer llarg en color de la història de l'animació. Disney havia despuntat en aquesta indústria des de mitjans dels anys vint, però aquella pel·lícula va marcar un punt culminant en la seva trajectòria. De fet, la producció de "Blancaneu" va coincidir amb un moment econòmicament delicat per a la companyia. Va ser tot un repte artístic, comercial i financer que va trigar més de quatre anys a veure la llum i que de ben poc no va suposar la ruïna. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Duran, doctor en Cinema i Audiovisuals i professor de Cinema de la Universitat de Barcelona.
Enric Calpena sempre et fa estar "En guàrdia!". Trovadors medievals, les figures del crac del 29, passant per Cleòpatra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgació històrica dels episodis claus de la història. Un programa guardonat amb el Premi Ràdio Associació i el Premi Òmnium Cultural. Diumenge, de 15 h a 16 h.