Enric Calpena sempre et fa estar "En guàrdia!". Trovadors medievals, les figures del crac del 29, passant per Cleòpatra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al p...
Capítol 1184. L'actuació de l'administració francesa amb les persones que fugien de la Catalunya ocupada per l'exèrcit franquista a inicis del 1939 va ser molt severa. La seva pròpia documentació es referia als llocs on es van amuntegar milers d'homes, dones i nens, civils i militars, com a "camps de concentració". Fugien d'una derrota militar i un règim opressor i, de sobte, es veien tancades en unes instal·lacions precàries a camp obert, en condicions poc higièniques i patint fam i misèria. L'existència d'aquests camps va generar un greu problema jurídic i moral per a l'estat francès. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Josep-Vicent Garcia Raffi, doctor en Filologia i professor titular de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. També és coautor, juntament amb Laia Arañó Vega, del llibre "El camps de concentració del sud de França, 1939. Memòria entre sorra i filferrades".
--------
54:15
Les idees de la Il·lustració
Capítol 1183. El segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums o de la Il·lustració, va ser un temps de progrés i de transformacions profundes en la manera d'entendre la societat i l'individu, vist com un ésser lliure i igual a tots els altres i que podia forjar el seu propi destí. A la França del moment, gràcies a la tasca de pensadors com Voltaire, Rousseau, Montesquieu i Diderot, entre molts altres escriptors i intel·lectuals il·lustrats, i també de dones prominents com Madame Dupin o Madame du Chatelet, la raó es va imposar com a motor de canvi i els dogmes religiosos es van anar abandonant en favor de l'esperit científic. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Martí Domínguez, escriptor valencià i director de la revista de divulgació científica Mètode. També ha guanyat el Premi Josep Pla per la novel·la "El retorn de Voltaire" i és responsable de l'edició i la traducció del llibre "La llum de les llums. Antologia de la saviesa del segle XVIII".
--------
54:02
Les primeres corresponsals de guerra
Capítol 1182. Encara que al llarg de la història la majoria dels enfrontaments bèl·lics havien tingut els seus cronistes, les corresponsalies de guerra tal com les entén el periodisme modern no van sorgir fins al segle XIX, en conteses com les guerres carlines i especialment la guerra de Crimea. D'entrada, es va considerar una activitat reservada als homes; tot i això, a inicis del segle XX unes quantes dones valentes i decidides van començar a informar des del front o la rereguarda dels principals conflictes, en uns temps especialment convulsos, coincidint amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa. Eren l'excepció a la norma. A banda de descriure els moviments polítics i militars, sabien abordar la part més humana i, al mateix temps, més crua. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Elisabet Cassà, periodista de viatges i documentalista.
--------
53:06
Les esperances frustrades de la Guerra Gran
Capítol 1181. El segle XVIII va ser el del desplegament del poder absolutista borbònic a Catalunya. La destrucció de les institucions, acompanyada d'una repressió violenta i també de caràcter econòmic, va castigar la població catalana. Tot i la intensa derrota militar que s'havia viscut, bona part dels catalans no s'hi va resignar i va plantar cara com va poder als ocupants. Hi va haver múltiples protestes i reivindicacions que van ser sistemàticament ignorades per la Corona. Però també hi va haver un cert intent d'organitzar a través d'algunes institucions, com la Junta General de la Província, la resistència al règim borbònic. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Jordi Llimargas, doctor en història, actualment professor jubilat i voluntari docent. L'any 2020 va defensar la tesi "La Junta de la Província de 1794-1795. Resistències contra l'absolutisme a la Catalunya del segle XVIII", dirigida pel professor Joaquim Albareda.
--------
54:08
El Tractat del comtat de Cerdanya
Capítol 1180. L'estiu del 1603, per passar el temps i la calor, Joan Trigall, aleshores rector de la parròquia urgellenca de Vilagrassa, va decidir elaborar un manuscrit en què combinava els coneixements geogràfics i històrics de l'època i observacions pròpies sobre la seva terra natal, la Cerdanya, i de manera destacada sobre la vila de Puigcerdà. D'aquests mesos de feina en va sortir el "Tractat del comtat de Cerdanya", una obra cabdal pel seu contingut i per l'interès literari, el millor testimoni de la visió historiogràfica de la comarca a inicis del segle XVII. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Erola Simon Lleixà, historiadora i arxivera, directora de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya i responsable de l'edició de "La Cerdanya de 1603. El Tractat del comtat de Cerdanya de Joan Trigall", juntament amb Lluís Obiols Perearnau.
Enric Calpena sempre et fa estar "En guàrdia!". Trovadors medievals, les figures del crac del 29, passant per Cleòpatra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgació històrica dels episodis claus de la història. Un programa guardonat amb el Premi Ràdio Associació i el Premi Òmnium Cultural. Diumenge, de 15 h a 16 h.
Brasil